Curiosa experiència aquest matí als Ferrocarrils Catalans. Línia de Sabadell. Pujo a Sant Quirze a les 7:54h, direcció Barcelona. Com cada dia, vaja. Amb mi, unes quantes persones més. Cap coneixença però pràcticament totes les cares sonen, els humans som animals de costums. Entre elles, una noia embarassada. Visualment embarassada, vaja, no d’aquelles que el
Des de fa un any encara no, sóc maquero. Bé, més aviat sóc client d’Apple. No em considero una d’aquelles persones que fan cua davant d’una “poma-botiga” per adquirir l’última joguina de la marca el dia mateix de sortir a la venda. Ni dels que es passa el dia cantant les excel·lències del dispositiu de
Porto uns dies reflexionant al voltant d’aquesta pregunta. I miraré d’escriure una resposta meditada. Abans de res, dir que no sóc independentista sobrevingut. No sóc fruit d’un estatut decapitat (dir-ne retallat és un eufemisme que, si no fos per la gravetat, seria graciós). Tampoc provinc d’una caverna mediàtica impulsada durant la primera majoria absoluta del
Un fenomen curiós aquest matí.A l’empresa ha marxat dues vegades el llum. No és el primer cop que passa. Per aquest motiu, ja fa uns dies, vaig canviar d’endoll el meu ordinador. El vaig encabir a una presa de corrent de color vermell, d’aquelles que poden significar que corresponen a un SAI. Així, si fos
Fa uns dies me’n va passar una de llibre. Bé, jo creia que era de llibre, però pel què sembla era de llibre antic. D’aquelles anècdotes que et fan entendre com hem pogut arribat fins aquí. Com hem passat d’una societat oprimida i temorosa a una que es creu lliure i sense cap por ni
De tant en tant m’agafa per omplir un full de gargots compulsius. De tant en tant, en surt alguna forma reconeixible. De tant en tant m’agafa per omplir un full de gargots compulsius. De tant en tant, en surt alguna forma reconeixible. En aquest cas, potser recorda una mica la Sagrada Família?
Avui al matí m’ha passat quelcom curiós. M’han escomès tímidament a l’estació de ferrocarril, entre les vies i la paret. Una noia originària de l’Europa de l’est se m’ha donat a conèixer com a excompanya meva en un curs gratuït del Servei Català d’Ocupació. Després de gairebé 2 anys, encara s’enrecordava de mi. Jo d’ella,
Ja sóc aquí. Finalment, després d’any i panys de tenir Vilaweb com a web de capçalera, he fet el pas i m’he unit a Més Vilaweb. Ja era hora! Miraré de mantenir en vida aquest bloc, tot i que les vint-i-quatre hores del dia em queden curtes. Hi publicaré de tot una mica: experiències personals,