Esperava assegut a la meua butaca al Gran Teatre de Xàtiva, mentre
escoltava les paraules -precioses i encertades- del presentador del
concert Josep Vicent Frechina el moment que començara a cantar el Pep
Botifarra i ens presentara el seu segon treball en solitari. Després,
en escoltar la primera cançó, em vingué al cap allò que cantava Lluís
Llach si arribeu a la vida més lluny d’on puga arribar… i em vaig
sentir “gelós i content” de vore on ha arribat ja el meu amic Pep.
(+)
Levante-EMV (17/11/09)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pep Botifarra, Feliu Ventura, Obrint Pas, Pau Alabajos, Al Tall, tots els de la Nova Cançó, Lluís Miquel, Remigi Palmero, Carraixet, Bustamante… i el gran Miquel Gil. Un poble lliure i viu, que canta per l’amor al seu País i a la llibertat. Moltes gràcies a tots i a totes. Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Paco, eres i has estat un gran cantant, molt valent defensant la nostra cultura i a la cançó valenciana, no em canse d´escoltar les teues cançons en els teus discos, son tots extraordinaris. ET DESITJE MOLTA SALUT