Rosseja el magraner amb saba viva. Els ametllons tenen forma de ventre petit, avellutats i verds d?esperances. Ahir la lluna era rodona , ves quina novetat, però especialment rodona i lluminosa, diàfana. L?hivern se?n va de puntetes, com se?n van els que no volen fer nosa, i comença una primavera necessària per ajudar-nos a amidar el temps i percebre?n els canvis, les regles de joc , els camins de la vida i la mort entrellaçats.
El cap de setmana ha estat intens, de dones, eròtiques i despentinades… ulls nous i somriures amples, escalfor d?amistat , abraçades, lluna plena al cel, protectora, i entre els llibres, dansa, paraules, remor d?aigua i de terra desvetllada, guspires de foc , incendis i silencis. Dies lluminosos i nits benignes, camins oberts a la mar, olor de taronger i contes orientals, projectes… i una rosa.
Semblen moltes coses… però hi eren totes presents, paraula de dona.
I per fer-ho rodó : els fills, el diumenge, a felicitar son pare que enceta primavera perenne. La ?bonheure? de la vida que ens acompanya, sortosament, quan sembla que s?instal·la la ?malheure?, talment la primavera, tossuda i puntual, l’equinocci de les coses de la vida, la poesia que fa brollar sang divina, com diu Marta Pessarrodona al seu poema d’avui, dia mundial de la poesia.
Visca la vida i la poesia!
Imatge : de la xarxa: naciodigital.cat
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Visca! I que tinguis una primavera plena de ‘bonheure’ i fecunda de bellesa!
Visca la poesia, la primavera i l’esclat de vida.
Que tingues una agradable primavera, i poètica.
I és clar que sí! Visca els somnis i les magranes, les cíndries i el caos, el vermell de les albes i el roig dels crepuscles, el mantell de les nits, la paraules que cauen de la boca de les estrelles!
Tinc pressa! 🙁 Passa-ho!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/192888