El pèndol de petites oscil·lacions

La lluna ben alta anit, coberta d’un fogasser opac a estones i, a estones, neta i brillant. Quart minvant, nacrada, feia llesques de llum a l’aigua tranquil·la de la mar.

Les garses dels esculls, també blanquíssimes, compareixíen entre aigües somes. L’agró blau, quasi immòbil, allargava el coll, escrutant l’horitzó . Al recollir-se, s’acomiadava amb dos cucleigs, i com una taca de nit desapareixia al portitxol, darrera les barques, deixant-nos una alegria neta que eixamplava.

El fred moderat. Castanyes calentes damunt els guants de llana. Nuvolets de calor a l’alè de la rambla. Paradetes d’artesans pintant de colors la duresa dels temps. Hi ha més mirera que comprera. 

Un carrusel roda i amaga la crisi als infants , com amaguem incòmodes la vergonya de tenir per mandataris caçadors furtius sense llicència que al lloc del cervell hi duen les senyals ensangonades d’animals innocents aliens a les bajanades dels bufons de la cort. 

Potser aquest espectacle és un altre carrusel per amagar la incompetència,  la fi d’un model que no treballa amb i per a la realitat de les persones i el seu benestar,  sinó només amb l’especulació, per amansir la bèstia irreverent del bou d’or. Tot el que sobre a alguns manca als altres.

Calia desconfiar d’un sistema que anomena valors al metall, al paper i a les mentides dels mercaders i oblida la justícia, la transparència i la fraternitat.

Imatges: Garsa als esculls del Carnatge,

Carrusel a la Rambla

fotos: MVS