El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

30 de novembre de 2010
10 comentaris

Una alegria sana, connectada al present

Diumenge a la fi no va ploure, va fer un dia ventós que
se’n va endur els núvols fins l’horabaixa mentre ens deixava un cel vestit de
parracs. Era lluminós i transparent, d’una bellesa singular. La mar no anava
remoguda però tampoc era mansa. Era arrissada i blava, amb guspires brillants
argentades. El fred a les galtes i els cabells a lloure escampaven felicitat a
l’abast.

 

La vaig veure de lluny, la garsa blanca, coneguda, amiga.
Primer als esculls i després, d’una revolada, a l’amarador de les barques. Mirava
l’horitzó i es procurava el seu àpat. Es deixava fotografiar, per mi i un
parell més – amb màquines més professionals que no pas la meva de butxaca -,
tranquil·la, més enllà de la por innata i necessària de les aus cap els
objectius i les persones. Es movia amb les cames llargues i primes, falagueres,
per entre els esculls, jugant amb l’escuma i l’onatge i baixava el cap
regularment rebuscant algun peix.

 

A mi com sempre se’m va omplir el cor de joia i una
alegria sana, connectada al present, a aquell fred agradós, al dia clar,  se’m va allargar com un saure per la platja,
com una carícia de llum, i em va fer etèria, una més als núvols esquinçats.

 

… I parlant d’alegries sanes: A Catalunya alguna cosa es
mou , l’expressió a les urnes d’un sentiment que va congregar, a l’estiu, més d’un
milió de persones. Que sigui per a bé, que ho serà. Com deia Arundhati Roy, no
hem de perdre temps en sentir ràbia, el secret és viure la vida, negant-te a
ser una víctima. Així comença la vertadera llibertat, conquerint activament el
somni.

 

Ahir va ploure tot el dia, el cel empastifat de gris, la
mar difuminada a l’horitzó. De nit, el passeig gemat de gotes menudes,
persistents, quasi imperceptibles, solitari. Les llums apagades per alguna avaria. De la boira emergent, el Castell i la Seu, i el goig de viure tots
els moments que ens són lliurats i els que puguem somniar.

 

Per cert, quin cinc a zero més clamorós i quin estil més
nostre: Miquel Martí i Gol! Poesia, llibertat i somni.

Imatges: M.V.S.

  1. Sempre tornen … i quan ho fan, sents una gran emoció. Avui està plovent tot el dia, gris, fred, trist, però aquest matí la gent ha sortit de casa contenta. Petites coses que et fa goig de viure. El ”Miquel Martí i Gol” el vam escoltar en la transmissió del mestre Puyal, oi ? Un oient, en un d’aquests missatges curtets, anomenats tweeds ….. Cinc gols, quatre escons i continuar recordant la pel-lícula Uncle Boonmee que vaig veure en un cinema prop de casa el diumenge per la tarda.
    Bon vespre ! 

  2. Una au preciosa, amb una bellesa vertical que vist de blanc l’elegància.
    Ací, està plovent i ben plovent tot el dia, però llegir el teu escrit fa ganes de despertar de la letargia i posar-se a treballar per aconseguir els somnis.

  3. El guanyador dels comicis sap que el vot que li ha fet guanyador és el del 10J. En pot fer cas o no. Esperem que sigui conseqüent, si no ho és, ja s’ho trobarà….

    I el Barça ens demostra allò tan vell de la feina ben feta no te fronteres i que no te més raó qui més crida sinó qui fa les coses bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!