El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
T’hem cercat al bar dels nàufrags, en fer-se de nit, mentre
al cel hi rodolaven senalles d’albercocs
i nespres, núvols de plomissol d’annera, fins com el rastre del teu hidroavió, però
no hi eres.
A les flors roges del magraner, davant de casa, només hi
havia el teu record.
A la mar que solcaren els mercaders semites, t’hem cercat, a
la mar i a la barca de ton pare. Lligada a la baula encastada al pedrís, al
llom d’una llampuga , com una sirena. A l’arena finíssima de Llenaire, com un
còdol polit, t’hem cercat. Al ribet estopejat d’una tenassa, als forats de
l’escuma, donant mala vida a una tortuga llaüt. Al lladruc d’un vell ca, al
carrer d’Enmig, amagada a la falda de l’avia Simforosa, t’hem cercat…
Només hi havia el teu
record.
T’hem trobat a les paraules que ens deixares, al teu bloc,
als teus llibres, a les narracions infinites com serpentines de festa, vora els fogons, històries sense
principi ni fi, com la vida, una altra
vida.
Als replecs del moll, aigües somes, a la solitud dels
dissidents. Allí els teus ulls murris ens han saludat, reconeixent-mos, i sé que has estat contenta.
Te’n vas anar amb les botes calçades, cap a algun lloc
secret on potser siguis lliure. Com ens digueres: els
llocs i les persones porten, en un lloc secret,
una ineludible data de caducitat… però els podem salvar de l’oblit
Com si fossin
fragments d’una escudella que cau de les mans d’algú que pensa que no té cap
mes recipient per alimentar-se… una maniobra de supervivència… parlar de les persones i els llocs que hem estimat i ens configuren.
Així confegirem records.
Així reunirem els fragments.
Així et
farem comparèixer.
Et deix, amiga, unes margalides, vora la mar
Imatges: M.V.S.
Text en cursiva: Imatges, noms i reflexions, de Quan venia l’Esquadra, E. Moll, Mallorca 1994
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Llenaire, a eu Moll, a l’Illa d’Or, al bar dels nàufrags, els llibres, els posts, el telèfon, les paraules, les converses, sí es van reunint els fragments, els records i sempre podem salvar de l’oblit a les persones.
Una de les margalides la he posat jo ….
Bon dia !
Feu be, Victòria, de tenir-la present. La Francesca va fer tantes coses, i tant bé, i va fer el bé a tantes persones (entre aquestes, jo) i va escriure tant i tant bé, que sempreens acompanya. Quina gran persona!! Quina gran dona!! Quina gran escriptora!!
Cordialment,
Menorquí