El meu carrer és ben blanc, un fred intens i estimulant s’escampa, tremolen els flocs abans de caure, irreals si no fos pel rastre, somric.
La bella imatge i els records acaramullats d’altres nevades que cauen alhora amb la neu nova, tots ells emocionants, de pell de gallina , agosarats, em fa somriure obertament. Me fa ganes dir-vos-ho. La blancor inusual damunt els cotxes i el fred intens. M’agrada
Bona nit. Em fa bé aquesta neu tan blanca, aquesta imatge que me duu a la infància, a la primera nevada, a la força de la màgia que cau del cel com un miracle i t’omple de llum per de dins i per de fora i et fa oblidar la merda davall l’estora i la rosa que t’esgarrapa amb les espines que no hi comptaves.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Victòria, podria glossar el que dius, que és especialment bonic, però l’autèntica “pedra de toc”, aquesta vegada, és la cançó d’Adamo, una de les d’ell que m’agraden més.
Compartim gustos, una altra vegada. Bona nit.
Només és una catifa blanca sobre la merda; un moment, poc temps; de sota continúa tot igual, i de vegades encara ho embruta més. Neu a Ciutat fa patxoca, no ho nego, i és melangia, de vegades tristor i molts problemes quan la catifa és gruixuda i apareix un gel tirànic i que no es trenca mai. Alegria només quan ets infant. Aquest hivern és fa llarg, massa larg i tot s’embolica.
Bon diumenge estimada amiga.
Han estat un dies preciosos malgrat el fred que fa. M’hagués agradat que a Palma nevés de la mateixa forma que al 2005 que va durar dos dies. Me vaig quedar amb les ganes d’anar per Ciutat i fer fotos als carrers 🙂 Genial el cafè de fa dos divendres! A veure si un altre dia quedam amb més temps i xerram més estona 😉
Besades!
l’acabes de traure i ja estan tots els comentaris,…fins a 9. Ací també fa un fred rabassut. Apunts com aquest ens escalfen la nit i l’ànima. Gràcies.
PS: la foto teua dels destacats m’encanta és molt alegre. S’addiu a la teua veu, més que la que tens a les dades personals. És la meua humil opinió. Perdó per la indiscreció.