El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
LA GARSA BLANCA
Sobre
les algues, nafres
i
sobre les nafres, por,
el
bell coll de la garsa
i
el plomall silenciós,
esglaons
de tenassa
i
esplugues de saó,
entre
esculls ancorada,
beu
dedins el cocó.
Al
primer glop beu aigua
i
reflexos de glaç,
al
segon glop misèries
i
fosca, fora sol.
Al
tercer glop beu peixos
i
núvols de tempesta.
El
seu mirar convoca
a
esbandir-nos tot dol.
Randa
d’escuma blanca,
dempeus,
fràgil el cos,
suporta
el pes del vent
amb
les plomes diàfanes.
En
un negoci d’ales,
a
la platja, confiada,
nafres
sobre les algues,
quan
la veig alço el vol.
A rel d’una conversa amb l’amic i poeta S.P., per a un bestiari “albat”
Imatge: Garsa als esculls d’ E.F.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…alço el vol! El seu mirar convoca a esbandir-nos tot dol! L’essencial!
Abraçades
Ma
Preciosíssima foto, i ben bressolada pel ritme regular d’uns versos tots ells de sis síl·labes.
i nosaltres, esbandir el dol i alçar el vol, alegres i sentint-nos compresos. Una forta abraçada, Victòria!
Alçar el vol …. Bellíssim el poema i la fotografia. Bon dia !