El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
19 d'abril de 2011
2 comentaris
S’instal·larà la nit ben ran de terra i als terrats
La llum se’n va darrera les muntanyes per on s’alça el perfil de la ciutat antiga. S’entreté a les branques dels plàtans i es desfà entre les fulles noves. Al seu lloc s’instal·larà la nit, ben ran de terra i als terrats de les cases.
Fuig la calor de les aixelles i les galtes i ve el fred als narius i a l’esquena i ens demana un guardapits. Les ombres de les coses també descompareixen.
Arriba que tot és ombra i la lluna certifica que ja és de nit. Una nit serena, pausada, que ens portarà un descans imperceptible, familiar com la pell, i ens embolicarà els somnis i els neguits fins l’endemà.
He anat al tren dels llacs. Els meus somnis ben segur que seran plens de serralades aspres i valls verdíssimes, clapades de roselles i d’alfals, d’aigua que fa llum i avencs, quan salta, i que encativa, quan la mires fluir.
Bona nit
Imatge: Ombres, de M.V.S.
Respon a rginer Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai, aquests petits plaers de la vida ….. Ara tanco els ulls i veig la serralada aspre, i les valls verdíssimes, i les roselles, i l’aigua, i escolto el silenci.
Bon dia i bones passejades !!