He cercat al silenci i a la música, a les paraules de Marius Torres, a les mirades de la gent, als sons del silenci de la bella cançó.
Una allau de renou ens cau a sobre cada dia, masses paraules repetides, buides, masses paraules no dites. Espais de malfiança i decepció embruten les paraules, talment ganivets.
Deus de neó, com diuen Simon i Garfunkel, llum que encega i no il·lumina, perorates d’ensarronadors professionals. Sentir sense escoltar, per costum.
Però no ens cal emmudir.
Ens calen noves veus, veus del fons de l’ànima, veus dels somnis, música …
i paraules de poetes, els sons del silenci, abaixar el volum dels enzes i tot escoltant el silenci deixar parlar la vida
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gràcies,
Silenci que no implica que ens quedem callats!