El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Heus aquí Dido,
princesa de Tir,
filla de Mutus,
germana de Pygmalió.
Va haver de fugir,
exiliada.
Doneu-me, déus, la força
per no oblidar la pàtria,
la terra furtada per mon germà,
estimar
la seva mar tan blava,
els seus àrids turons,
les valls suaus i fèrtils,
perennement verdes,
les carenes serrades,
les paraules més belles
que mai he escoltat.
S’hi he de fugir
que sigui a Quar Hadast,
on sempre pugui veure-la
i que ningú no m’allunyi
d’aquest propòsit.
Molt a prop de Tunis, la capital de Tunísia, a 17 kilòmetres, hi ha la bella península de Quar Hadast., un port arrecerat i una terra ufana. No queda res de les restes fenícies de la que fou pròspera ciutat, mirant la mar, cap a Tir i el Líban, fundada, segons diu la llegenda, per la reina Dido. Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1979. Les ruïnes que es poden veure són les de Cartago romana, doncs la fenícia va ser destruïda i arrasada pels romans l’any 146 aC. Quan s’odia i enveja una terra i un poble per la seva prosperitat es pot acabar destruint-la, no deixant-hi pedra damunt pedra condreta. No és gens exemplar aquest desig de dominació.
Tunis té una antiga ciutadella, la Medina, on hi trobem artesans fent llurs feines: safates d’argent, treball amb pell, estores de nusos, espècies, perfums i essències mil·lenàries, barbers, argenters, sabaters…tot amanit amb el vell joc del mercadeig més o menys autèntic , segons la zona. També ha estat declarada patrimoni de la humanitat: cases blanques, portes de fusta clavetejades, finestres i gelosies blaves, mesquites, carrers estrets i arcs de ferradura.Els bars dels voltants plens d’homes que els segles han enfosquit i devaluat. El guia ens explica, però, que són moderns i ténen el divorci des dels anys 50.
Al Museu del Bardo hi trobem la més gran col·lecció de mosaics romans, paleocristians i bizantins, d’extraordinària bellesa i en excel·lent estat de conservació: Virgili, escrivint la Eneida, entre Clio i Melpòmene, les muses de la història i de la tragèdia. En el papir desplegat sobre la falda s’hi pot llegir el vuité vers de l’Eneida: “Musa, mihi causas memora quo numine laeso” Ulísses, lluitant amb harpies i sirenes, la flora, la fauna i la gastronomia, tan properes, tan de la mar, tan nostres…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig estar a Tunísia l’any 1983, amb la meva parella anterior i un amic. Vam gaudir-ne molt. Però no havia sentit, ni aleshores ni fins avui, parlar de la bella península de Quar Hadast. Sí, en canvi, que vam passejar per la Medina de Tunis i per les sales del tan interessant Museu del Bardo, entre altres meravelles i descobertes -inclosa l’illa de Jerba- que té el país. Gràcies, Victòria, per fer-me recordar i també aprendre.
avui m’ha agradat més el teu post, perquè demà me’n vaig a Tunísia… En realitat, no hi vaig sinó que hi torno.
Gràcies per escriure.
Quar Hadast …… de sobte m’ha vingut a la memòria un treball que vam fer a l’escola.
La història de la humanitat em resulta fascinant i trista a l’hora. Quant sofriment hi ha al darrere de cada relat èpic, quant saqueig, quant genocidi.
De vegades em dol la història.