El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Han arribat a ca nostra els amics de Pollença amb les mans plenes de magranes i projectes, han vestit les nostres hores d’inusitada bellesa .
Les magranes són el meu fruit, fan de la tardor un lloc transitable a la mesura humana. A la pell tacte de cuir, protector, com un llibre circular que conté l’escriptura de les pedres precioses i els secrets de la vida. Rodones com un planeta petit suspès dels arbres. Joia de tardor. Rovinada sagnant. Ferida que guareix i no mata, dóna conhort.
Fa molt de vent, arrenca músiques i fulles dels arbres, ompl de neguit la mar, torna la llum neta. És un vent que amenaça però neteja i el mir a recer. De tant en tant un sol que no escalfa alleugera les renúncies que ens imposa el temps.
L’hora de més d’aquesta nit em fa més nosa que servei perquè ens caurà al damunt la fosca més aviat i se’ns menjarà l’horabaixa de sobte.
Les fulles mortes dels plàtans són un calendari i un record.
El vídeo musical és per a una amiga a qui li agrada Yves Montand i per a la qui l’amistat és un dels valors més grans.
Imatge: Magranes, de MFS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I una delicadesa de menjar. El vent ja no bufa tant fort. El sol és brillant i l’aire net. Un cel blavíssim.
Bon diumenge.
Gràcies per aquestes inoblidables Feuilles Mortes del perenne Montand!