El pèndol de petites oscil·lacions

L’any que ha acabat se’n va anar amb unes ventades de ponent que van fer net arreu. L’any que comença li va seguir l’empremta i posà peu, marcant territori: les barques estavellades, els vaixells fantasmes que compareixien  a port , les gavines no gosaven fer surf, algunes feien vol a vela, els corbs tampoc van sortir  com submarins ni a estendre les ales, les algues s’acaramullaven i cobrien de sentor profana la platja, les ones s’alçaven erectes, petaven fetes escuma i gotes, omplint-ho tot de sal. Només els vianants, qualcuns, valents, solitaris o metòdics, vam fer les habituals passejades. De nit la lluna plena es va deixar veure intermitentment, cercant camins de llum entre les nuvolades i la fosca , omplint l’esperit d’aquella joia íntima que tot és a lloc i la vida és un miracle impagable.

A ciutat estores infinites de fulles com cartes sense destí ballaven a cop sí cop no de vent . Visites als amics, tendresa, poques paraules i  essencials, abraçades llargues i sinceres, de caliu que no s’apaga, música i llar de foc. Ahir el dia va ser diàfan, relaxat, sense ben i assolellat. S’agraeix tenir dies plens d’hores, fora agenda, i anar un poc on te duguin les passes o la color i l’olor de les coses.

Imatge:M.V.S.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!