El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

28 de setembre de 2007
6 comentaris

Rebre la tardor a Eivissa o Tanit dansant amb els peus a l’avern

Vaig anar a rebre la tardor a Eivissa, tot acceptant els bons consells de l’amic Jordi, d’Eivissa.0.  El dissabte un plugim ventós que tombava els paraigües de viatge ens va venir a rebre a un port que, si no fos per aquesta rebuda, haguera estat inhòspit i desesmat.

El temps es va posar al seu lloc, ennuvolat, però amb bona visibilitat, ens va permetre de caminar a cor que vols per la ciutat. La pujada a Dalt Vila bona de fer sense el sol directe. El Museu arqueològic, una petita delícia.

Seguint el rastre de Tanit , a l’hora baixa vam estar al Puig dels Molins. Més de cent estatuetes de la deessa , estris i joies falagueres de bellesa essencial …

I la nit que cau i no te n’adones. Tanit dansant al Puig: els peus a l’avern, els malucs a la vida, la cabellera de núvols al vent, els ulls a l’infinit, l’esguard lluminós, preludiant la plenitud propera de la lluna. Tanit, la poderosa, s’alçava blanca i dona, deessa i protectora.

La vam seguir fins el Passeig de les Pitiüses, a les Figueretes, il·luminva el mar en mil miratges petits. A cops era tapada per núvols esfilagarsats i negres, a cops vencedora, et venien ganes d’adorar-la.

L’endemà a Les Salines, la terra feta miralls, com quadres amb vasa verda i marró, prop la muntanya de sal. Tot dret trobes la platja llarga i agradable de les Salines i la més feréstega  del Cavallet, natura a pel. No costa tant conviure amb la natura i preservar-la…

L’espectacle del Mirador dels Cubells no te’n saps avenir, quasi no t’hi cap als ulls. Un restaurant, a 300 mts,  petit, ombrejat per buguenvíl·lies i palmeres, on es menja de gust, tranquil, acollidor i amb bona carta.

Els Cubells , de conte. Aigües somes , verdes , maragdes, transparents…El Vedrà, un guaita amatent…

Plovia de nits i els dies eren agradables. Tot es podia fer a bon ritme, sense ensurts ni presses…Sí , és cert, fugíem del tòpic i la bulla, però Eivissa a la tardor és una altra cosa, sostenible, agradable, acollidora…i els dies et reten. No ens hem pogut quedar al Festival de Música d’aquesta setmana….No es pot tenir tot.

Ah…per cert, vam veure amb malicia no continguda com l’aigua inundava l’autopista i vam tenir el plaer de decantar el disgust de provar-la

Tres dies de rebuda a la tardor que ens van caure del cel i vam aprofitar amb plaer

  1. Vosaltres els illencs teniu la sort de poder viure les diferents estacions de l’any en alguna de les cinc illes. Llegint el teu post, amb la llum de la lluna entrant per el finestral al costat mateix de l’ordinador, m’has fet viatjar a Eivissa.

  2. Les teves notes de viatge són apunts de la vida, no tan sols de les teves vivències, nosaltres les llegim i sembla que les tinguem a l’altre cantó de la nostra petita, transparent i tímida finestra. A reveure!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!