El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Pantocràtor de Sant Climent de Taüll o el desig essencial
L’INFANTAMENT
( o l’ametla mística )
El misteri d’una llàgrima,
balba , com un vulva,
la vida eixint del fons,
contenint un tresor.
Un ésser essencial,guaitant el món,
incorporant el món en el seu tors.
No pas nascut de verge,
sinó nascut del goig,
nascut del plor.
Un home vertader,a Taüll, ens mira
i m’esglaia.
A Taüll, els ulls de l’home que ix del Pantocràtor, traspuen un desig essencial, una senzilla espiritualitat.
Que Nadal us aplegui en bona companyia, blocaires!
Rebeu el meu desig d’un Bon Nadal per a tots.
Ara a l’hivern no és difícil viure i veure allò essencial de la natura. Llàstima que al carrer hi hagi tant de soroll real i imaginari, confegit a corre cuita, que ens atabala i anestesia la possibilitat que tot sia una festa sentida d’encontres i bons desitjos per l’hivern que s’estrena i el pleniluni.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Venturós Nadal per a tu, els teus, i de tots ben aplegats i vinguts.
PS: Ben pagava la pena de fer-ho a aquestes hores!.
Que segueixi la vida eixint del fons!
Molt bon nadal, Victoria.
Una calida abraçada amb petons glaçadets de fred del Montseny.
Marga i David.
Com tu a casa, amb l’ovella-parella, i xaiets que eren, -ara bocs i ovelles- aparellats sense acabar mai, pasturant no lluny del remat.
I l’home, desmanegat de Taüll i manegat al MNAC ens mira sense acabar de sortir de l’ametl·la essencial, canal per on surten els que poden, en Majestat -Pantocrator-.
Nadal, naixement o parida, romànic o macarrònic. Bon Nadal, blocaire de ses Illes.
sembla ser que els blaus d’eixa pintura són un misteri artesanal sense esbrinar, tal com m’han explicat; ben probablement els blaus del Pantocràtor de Taüll desborden el pantone cromàtic,
La vida es fa i es desfà.
Bon Nadal i bones festes!!
Esper que passis un bon dia de la Segona Festa amb la teva família i aquest dia lluminós que ens acompanya.
Victòria, dius que has estat educada en el cristianisme… Jo també, però me’n vaig anar allunyant. Tanmateix, ser distingir entre la religiositat hipòcrita i la religió de qui respecta la integritat dels drets humans i sent la transcendència com un valor. Jo, des de valors no ben bé coincidents, també sóc capaç de sentir-m’hi proper, i per això tinc amics i amigues cristians a qui admiro aquests valors humans seus, sense necessitat de compartir-ne la fe. Tu ens parles de la meravella de Taüll… Fa poc vaig estar a l’església romànica de Sant Jaume de Frontanyà -la coneixes?- i, en contemplar aquella altra meravella, m’adonava que no m’és difícil ser agnòstic des de la coherència, però m’ho seria molt més ser ateu. No sé si m’explico… Entenc i respecto moltíssim el que ens vols transmetre, però ho veig -m’ho permets?- d’una altra manera. I no em cal cap església, ni molt menys l’Església… per concidir en tu en el que és essencial. Bon Nadal en la pau i en el desig fratern, solidari, creatiu i poètic que cerques per al món!