El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Era tan lluminós el
dia, avui, que mitja volta del cel era diàfana, d’un daurat fi, tota sol i llum
espargida, com si no hi hagués astre, només claredat que vessa.
L’altra mitja volta
se feia enrere , llum pàl·lida, i deixava veure la serra, les capçades dels arbres
, el castell, la mar argentada, com dibuixats a penombra… Un somni, per a mi que ja estava en darrere de
veure vida i llum… i les passes em costen encara una cosa de no dir.
He vist també dues garses als esculls. Les he fotografiades, i al prat del
Molinar un estol d’esplugabous, blancs i bec groc, com flors, que s’esplaiava a les totes, com si fos
primavera.
Semblen les calmes de gener… mira què et dic
I diu en Pla:
Crec que sí, que encara això de mirar cap a amunt amb interés ens fa dignes.
Un poc estoics, que ara torna a convenir ésser-ho, poder mirar el cel de cara i sorprendre’ ns, esbrinar-lo, gaudir-lo, ens fa més lleugera la costa.
Segurament els experts del temps i el nostre astrònom de capçalera han contribuït a aquesta vindicació i ens han conduit pel bon camí que toca.
És un bon exercici, enlairar-nos
Imatge: digitalnatura
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les minves de gener …. allà on he estat dins la Península Ibèrica, he gaudit i molt d’aquests díes de gener. Un descans, una meravella que ens ofereix l’hivern.
Cel blau, temperatura amorosa, i una calma, que fa goig de viure.
Aprofita bé aquests díes … les minves de gener solen durar una setmana !!
Bon vespre !
Amable Victòria, paciència i coratge per aquest dolor que t’atenalla. La meva segona mare du un mes i dies de ciàtica dolorosa. Fregues per una bona quiromassatgista, relaxació física i mental, anar amb bones! Et compatesc i estic al teu costat.
Una besada curadora. Biel