El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La pluja de novembre s’endu la llum d’estiu,
definitivament.
Desa les llargues hores i el blau intens,
despulla els lledoners de fulles afilades,
marca empremtes de
nafres als carrers
amb mortalla de núvols espessos,
remoguts pel gregal.
Tota la nit que plou.
Més que cap altre benefici
de la pluja generosa d’avui
en vull aprendre d’oïda
la cançó,
…/…
murmuri repetit de passes menudes,
l’aigua cercant el seu destí,
canviant d’estat i de país,
com m’agradaria
fer-ho a mi,
tossudament incansable.
Les bignònies ofereixen resistència
i tremolen pel pes de l’aigua,
abans de caure.
Altres de noves esperen per obrir-se,
campanes liles d’esperança.
Imatges: MVS
Respon a montserratqp Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Victòria, fins i tot el mes més difícil, més aspre…el fas-dius bonic.
Ah, i enhorabona que des de la naixença encara no t havia escrit. Gaudeix!