El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Avui és el primer dia que la nit del rellotge s’escurça una hora i el dia mandrege una estona més llarga.
Ja les tenim aquí, les orenetes, esvalotades,
xisclant, amb el vol enjogassat i neguitós, alegres, incansables, planejant
vora mar.
El Bernat pescador, solitari i hipnòtic, fa uns
dies que ve a dormir a la petita cala arrecerada , dempeus als esculls d’aigües
somes. La garsa pesca i mira l’horitzó, parla amb l’aigua, alça el vol cap els
pins o els matolls, torna als esculls…
Els tamarells més joves fan flors blanques, com
cucs de seda, suaus. La marina s’omple de flors menudes, grogues i liles, les
roques de cabelleres blanques i xoquins verds.
El crepuscle ha escampat boires rosades i ha fet
trunyelles amb les esteles blanques i grogues dels avions. La mar ha estopejat
les roques i les ha omplert de posidònia, com bestià adormit.
Avui hem celebrat l’aniversari d’una amiga valenta
i guapa, A.V., a ca na Lluna. Un grapat d’amics i amigues, quasi quaranta, acordant en secret la festa, fent ménjues saboroses, omplint de flors la taula…
M’ha
agradat veure les persones amb rialles franques, com ens abraçavem i comprovar que
fer feliç a una altra persona ens dona goig quasi bé sempre.
Les coses de la vida que ens
conhorten i s’escampen com pol·len, com la llum, com l’aire…
Imatge: ftaberner.blogospot.com
Respon a rginer Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El bernat pescador. Se’n diu així, o també bernat pescaire? I la Viquipèdia parla també d'”agró blau” pel que fa a les Illes.
Apa, poeta! Fes, a més, de filòloga. Tot és llenguatge, al cap i a la fi…
Sí, la vida escampa un pol.len molt especial i és el motiu per aixecar el vol.
Les celebracions i fer feliçals amics sempre són moments per volar i estimar.
Bernat pescaire, bernat pescador, orenetes … encara no les he vist. Segurament des del meu balconet, ara cremat, les podría veure. Sí que puc escoltar el cant de la merla, lluny, però fresc i clar !
Bon dia !