El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

20 de desembre de 2009
15 comentaris

La llum nou nada creix fins a la fusta gebrada: Solstici d’hivern

Aquest matí hem sortit de fosca cap al bus que ens ha deixat al Baluard de sant Pere. La fusta de l’esplanada era gebrada, les persones – una cinquantena -feiem fum dels narius. Totes miràvem el part que havia de sorgir de la rosassa de ponent, la façana de la Seu que s’alçava davant nostra.

El dia s’aixecava clar, prometia ser lluminós, tot feia pensar que podríem veure allò que justament havíem vingut a veure: el sol ixent travessant les rosasses, omplint-nos de blau, de verd, de roig, de groc, l’hivern nou-nat, roent, la festa de la llum.

Els vitralls, cara neta, refetes les peces, ens han mostrat tota la seva bellesa.

Després els membres de la Societat Balear de Matemàtiques :

http://www.xeix.org/

Ens han explicat les seves descobertes, l’orientació de la Seu, les eines, els jocs i les curiositats d’aquesta trobada que de cada pic té més badocs.

Aquesta va ser la noticia de l’any passat.

Enguany amb la restauració la rosassa de 11 metres, 40 centímetres hem pogut gaudir de la porta de la llum més idonea per rebre l’hivern.

L’amic Enric Marcó en parlarà demà a Pols d’estels. No us ho perdeu:

http://blocs.mesvilaweb.cat/marco

  1. Quina preciositat de vitrall. Quins colors! Una pena que tot em caigui tant lluny. Les fotografies fantàstiques, Victòria. La primera és una delícia.
    Bon nadal, maca.

  2. Matemàtica, astronomia, màgia . TV3 ho ha fet notícia aquest migdia. Conservaré la fotografia. Una meravella que ens llegaren i que tu ens regales. Bona nit!, una abraçada.  

  3. …gaudir de dos coses fantàstiques conjugades: la llum del sol i la catedral de Palma… Espero delerosa el dia de veure-ho en directe, de moment m’hauré de contentar amb el record d’un migdia de primavera llunyà, en què els bocins de colors il·luminaven les cares d’uns il·lusionats estudiants de filologia catalana que feien el seu viatge de l’equador de la carrera a l’illa de la calma.

  4. és una peça preuada pels ulls i la mirada neta. És magnífica la lectura d’aquests dies d’hivern i del solstici que ens banya la mirada. Bon Nadal!!!

Respon a carme.laura Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!