El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La llum del sol i els estels metàl·lics
La llum del sol és líquida a l’ hivern, s’escampa sobre la mar com una taca d’oli, es fon amb els blancalls. La nit arriba prest. El dia s’escurça perceptiblement. Han tornat les garces blanques, enyorades .
Les magranes ens tempten amb els cristalls sucosos i punyents, la geometria del desig a la llengua, el lligam de Persèfone amb l’avern.
Els corbs marins bussègen a la cala i s’inflen de peix. Els grills, acotxats a les roques, canten com esmolets, arrossegant records i epifanies. L’arena fina, polida per la mar, és de color avellana, duu un cobertor de posidònia bruna que esculpeix esglaons. El vent de ponent, el vent que és moviment, ens penetra fins a la vulnerabilitat. Han escampat les boires i hi ha estels metàl·lics que planègen.
Fotografia: MVS
Respon a novesflors Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon vespre !