El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La garsa duu sabates grogues noves de trinca
La garsa duu sabates grogues, noves de trinca. Fa passes com d?infant
enjogassat, lluitant amb les onades. Es deixa veure, arrecerada als esculls,
alçant el vol i tornant-hi.
És una cita necessària. Quan te la trobes ho saps del cert.
Et fa néixer una
alegria nova, semblant al goig d?amor d?una mirada, el permís per gaudir del blanc plomatge, d?una llum tan diàfana, d?una fragilitat, tan confiada i resistent, que esdevé protectora
Aquest cançó d’amor de Rois de Corella cantada per Raimon parla de dues aus, que no són ben bé la meva, però en tenen l’essència i la delicada presència.
La garsa de la canço “peus verds, pennatge blanc, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres”.
És això.
Imatges: M.V.S.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un blanc immaculat que per força ha d’enamorar, com en el poema de Corella.