El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
El sol broda randes d’ombra damunt el mur, com un miratge d’aigua que no és aigua. El vent s’amaga al seu cau i no es remena. Dragons petits moren de calor i ens cauen al damunt talment un insult inesperat. La mar és de seda verda i encega.
Una calma suspesa com un fogasser ens estreny , ens fa vessar del front i les aixelles gotes calentes i salades.
Les bruixes fan tirallongues invisibles de cim a cim per fer-hi córrer neguits i xiscles d’oronella. Moren les flors fràgils, o es clouen, esperant la nit.
Fa una set mil·lenària que no té consol. És la calitja de l’estiu que s’enceta i crema com un ou frit.
Imatge: Sóller, de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho veus, faig una interpretació massa prosaica de la teva vena poètica, però és perquè, poc o molt, m’acaben de “rescatar”. Amb calor o sense…
Al meu bloc hi ha un humil premi pel teu, però sàpigues que reconec el teu com un dels meus Liebster Blog. Ho pots llegir a http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224884 Als enllaços veuràs en què consisteix. Si ho vols pots continuar amb el mem o no, ets ben lliure de fer-ho com vulguis.
Una abraçada!