El pèndol de petites oscil·lacions

Potser no anem mai enlloc i amb prou feines aconseguim un centre de gravetat, petit , quasi sense matèria, des d’on oscil·lem lleugerament a banda i banda d’un espai infinit, com una parpella perplexa d’infant davant d’un món massa gran i complex, que ens aclapara i espanta.

Des del petit punt on sóc em moc suficientment per veure coses d’un costat i l’altre. Algunes d’aquestes coses són les que vull compartir, un paisatge, una idea, una mirada, una paraula, un poema, un pansiment, un calfred, un enuig.

Les bones estones que passo tafanejant els blocs de tots , com fulles d’herba fresca, com un xiuxiueig de converses esparses a un bar, el seu caràcter efímer, la seva semblança a la consumició d’una fruita que t’agrada o d’un cafè, m’han encoratjat a iniciar les meves petites oscil·lacions i a perdre la por a la informàtica. Hi ha alguna cosa de rebel en tot això , alguna cosa que s’escapa a les normes i al control, i això també m’agrada. Desig continuar oscil·lant amb goig i poder-ho compartir periòdicament.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!