El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La llum del dia, diafana, dóna relleu a la serra, defineix un paisatge conegut i estimat, color de sípia i blau, que es resisteix a baixar el cap.
La façana marítima rubrica la conxorxa dels enzes, uns i altres, que no han sabut res més que patir per si perdien el poder, poquet ja, que ostenten. Ho deia Aung San Suu Kyi : no corromp el poder, corromp la por de perdre’l. Mesquinets.
Una ciutat oberta a la mar on Nuredduna defensa la música i l’amor a l’art s’empegueeix de l’edifici mort , mig pressó, mig descampat de deixalles, que pretenia ser un palau de congressos de doblers blanquejats, hostaleria d’accions preferents i negocis opacs, cementiri d’ideals. De vegades els morts diuen que mengen més que els vius.
Imatge : grumers al Carnatge, de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per a ells i elles perdre el poder és la seva gran corrupció i omplir-se les butxaques de doblers el seu objectiu.
Setmana dels barbuts …. fred i día clar.
M’he passejat poc pels blogs des d’abans de Nadal. Esper que hagis passat bones festes. Volia donar-te l’enorabona a tu també! No vaig poder venir a la presentació perquè era de viatge però m’hagués encantat ser-hi. Quan vulguis fem un cafè. Esper que tot bé!
Una forta besada!!!