Rebre i donar, teixir país, teixir amistat, crear opinió.
No, encara no davall.
Una finestra oberta a una lluna petita, una porta, reflectint un món, un elefant cap per avall, fent equilibris, un caragol tira a tira, una rosa badada, poesia…
Així és Vilaweb per a mi, així som jo per a Vilaweb.
Gràcies a tots i totes!
Una curiositat d’ara mateix: 214214 visites a les entrades.
Imatges: MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Què aprp, tanmateix, queden aquells primers apunts i comentari iniciàtic.
Una besada sincera.
Darrerament tinc poc temps per al meu blog i les visites als amics són espaiades. Però sempre és un plaer llegir-te i espero que ho continui essent molt de temps més.
O bona fita, Victòria. O bon registre. Al llarg de tot aquest temps, la teva sensibilitat ha anat escampant bones vibracions…
Ens has aconseguit interessar, perquè saps fer-ho amb el cap i el cor. Felicitats!!
M’alegre molt d’aquesta efemèride sota l’influx astral de Balança: quina pau a l’oratge en la tardor dels dies saludables; estem prou igualats de nombres: és bonic regalar mots naturals, almenys així els fets es tornen més gràcils
Sí, cal tenir una ànima plena d’antídots contra la mesquinesa i els teus apunts hi col·laboren. Un tresor haver-te trobat.
Felicitats pels cinc anys de blog.
Poguem gaudir de la teva sensibilitat i qualitat humana i literària
L’enhorabona per aquests cinc anys de bloc! Però deixam dir, també, que per a mi una de les millors coses d’internet ha estat descobrir-te a tu i el teu Pèndol. Una abraçada!
Una finestra oberta, mots, poesia, contactes, fotografíes i amics i amigues. Cinc anys i sembla com si ens haguéssim conegut fa vint, trenta, quaranta anys.
Paisatges i poesia, terres catalanes, cel, mar, flors, i camins traçats com molt bé dius, molt ben marcats i caminem junts, plegats.
Na Victòria va ser un enigma …. sempre recordaré els teus comentaris després de tornar de Viêt Nam …. però qui és Victòria ? Ni tan sols sabia que t’amagaves darrera un pèndol ….. Quines coses !
Bona setmana estimada amiga !
Mortadel.la
Petons mallorquins…
Amable Victòria, és una alegria de no dir cinc anys de blog: hi ha constància, hi ha voluntat, hi ha fervor, hi ha feina sobre la llengua i els llenguatges, capacitat de connexió, generositat, escriguera i mil i una coses més. Gràcies com a Lector per tot el teu coratge verbal i la teva poesia singular. No amollis!
Festassa de l’escriptura, per molts d’anys!
Una besada tardoral. biel
No seré el primer en felicitar-te per aquests cinc anys de bloc, però espero no ser l’últim. Recordes?, tu i jo varem començar amb polémica, i ja veus..
Una abraçada.
La teva és una poesia que ens arriba sempre fresca i acabada d’estrenar.
Per molts anys!