El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

23 de setembre de 2011
26 comentaris

Comença la tardor: Cinc anys de bloc

Vint estacions de Vilaweb, camins traçats, lentament, a la penombra, a l’embat, a consciència, en néixer el dia, a poqueta nit. Sempre duré amb mi alguna cosa de tu, Vilaweb.

Rebre i donar, teixir país, teixir amistat, crear opinió.

No, encara no davall.

M’agrada el viatge, la companyia, el paisatge humà i el país, clicar, escriure, compartir, contrastar, pertànyer… qui sap fins a quan.

Una finestra oberta a una lluna petita, una porta, reflectint un món, un elefant cap per avall, fent equilibris, un caragol tira a tira, una rosa badada, poesia…

Així és Vilaweb per a mi, així som jo per a Vilaweb.

Gràcies a tots i totes!

Una curiositat d’ara mateix: 214214 visites a les entrades.

Imatges: MVS

  1. Darrerament tinc poc temps per al meu blog i les visites als amics són espaiades. Però sempre és un plaer llegir-te i espero que ho continui essent molt de temps més.

  2. O bona fita, Victòria. O bon registre. Al llarg de tot aquest temps, la teva sensibilitat ha anat escampant bones vibracions…

    Ens has aconseguit interessar, perquè saps fer-ho amb el cap i el cor. Felicitats!!

  3. M’alegre molt d’aquesta efemèride sota l’influx astral de Balança: quina pau a l’oratge en la tardor dels dies saludables; estem prou igualats de nombres: és bonic regalar mots naturals, almenys així els fets es tornen més gràcils

  4. Sí, cal tenir una ànima plena d’antídots contra la mesquinesa i els teus apunts hi col·laboren. Un tresor haver-te trobat.
    Felicitats pels cinc anys de blog.

  5. Una finestra oberta, mots, poesia, contactes, fotografíes i amics i amigues. Cinc anys i sembla com si ens haguéssim conegut fa vint, trenta, quaranta anys.
    Paisatges i poesia, terres catalanes, cel, mar, flors, i camins traçats com molt bé dius, molt ben marcats i caminem junts, plegats.
    Na Victòria va ser un enigma …. sempre recordaré els teus comentaris després de tornar de Viêt Nam …. però qui és Victòria ? Ni tan sols sabia que t’amagaves darrera un pèndol ….. Quines coses !
     Bona setmana estimada amiga !

  6. Amable Victòria, és una alegria de no dir cinc anys de blog: hi ha constància, hi ha voluntat, hi ha fervor, hi ha feina sobre la llengua i els llenguatges, capacitat de connexió, generositat, escriguera i mil i una coses més. Gràcies com a Lector per tot el teu coratge verbal i la teva poesia singular. No amollis!
    Festassa de l’escriptura, per molts d’anys!
    Una besada tardoral. biel

  7. No seré el primer en felicitar-te per aquests cinc anys de bloc, però espero no ser l’últim. Recordes?, tu i jo varem començar amb polémica, i ja veus..
    Una abraçada. 

Respon a novesflors Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!