El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
La ciutat s’allarga i repta a l’horitzó com una corretjola assedegada damunt la mar. La nit és fosca resolta i la calitja tot ho envaeix. Tothom surt a passejar vora mar i molts cerquem consol a un bany nocturn.
Una lluna taronja i prima, gegant i creixent, baixa i s’abeura fins a desaparèixer. Sempre se’m fa estrany aquest pondre’s la lluna darrera l’horitzó. Mir l’espectacle i m’oblido dels neguits i la xafogor.
Sant Bernat no ha hagut força per apagar l’estiu, que diuen que va encendre santa Margalida. Per ventura li han retallat les atribucions. Són temps de poca broma, ja ho sé, però la vida continua i tenc ben decidit no rebentar.
Fa molta set i la nit ja no és un consol.
No hi ha mal que cent anys duri. Sembla que el cap de setmana es girarà la truita i haurem treva. Ja ho val.
Imatge: Lluna d’estiu, de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon vespre, bona nit i bells somnis.