El pèndol de petites oscil·lacions

El bloc de Maria Victòria Secall

23 de juliol de 2011
4 comentaris

Arriba que tot s’acaba

Un
estiu de lluna taronja i baixa, d’herba daurada i rasa, de bales de farratge,
esparses com bèsties adormides, i esplugabous blanquíssims, fent les feines.

La
mar clapada, verda, blava, maragda; grisa, negra, argentada; enrogida, calmada,
irada . Sempre la mar, entre esculls, arrecerada al port, bramant contra les
roques, lliure a l’horitzó,  tornant
fonedissa a la platja.

El
fonoll florit. La sal als cocós i a l’aigua . Els crepuscles impensables, cada
vespre diferents: grocs, violetes, vermells, a ratlles, com volcans. Els
horabaixes llargs, que reten. Els núvols estripats, falaguers, lliurant-nos
espectacles.

La
verticalitat calculada i aplomada dels fassers i les palmes. Els garrovers
curulls de fruits verdíssims. Les ombres cercades com tresors.

 Dies
per collir forces perdudes per les bardisses de la quotidianitat : nedar,
despullar-se de tot, relaxar-se, fer el mort, capbussar-se…La família i els
amics, fer-nos cas, agombolar-nos. Pa amb oli pagès i vetllades, sardines torrades
i peix de la llotja de pescadors, porcella al forn i tumbet, sobrassada amb mel.
Dol i goig compartit. Sal i color a la pell. Concerts i memòria preservada.

I
a la fi sant tornem-hi que no ha estat res. Arriba que tot s’acaba. El món roda
convuls i la vida, tossuda, s’aferra com una pegellida, malgrat les mesquineses
i els fonamentalismes.

Les
necessitava aquestes vacances. He cobrat vida.

Foto:M.V.S.

 

 

 

  1. Bentornada.
    PS: he canvia el nom del bloc. Més escaient de com volia ser a l’inici. En tenia dos, de noms, Notícies d’enlloc o Plaça Redona. Em vaig decidir pel primer per homenatjar un dissenyador que havia llegit en època d’estudiant. Plaça redona era on vaig créixer. Massa local, l’altre massa d’enlloc, no? Bé que m’enrotll molt, una besada.

  2. Ara mateix tanco els ulls i les imatges tornen … els garrovers, el color blau turquesa, els esplugabous, ses salines, la porcella, el fonoll, la música, la poesia, la pintura, els amics, fer-nos cas, compartir …. agombolar-nos.
    Sí, vacances o estiueig fan retornar el cos a la vida, i malgrat que el meu ha estat curtet, quatre díes, però tan i tan intensos, m’han donat vida. 
    Bon diumenge.

    …. En Moisès ha tornat ! 

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!