El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
Ja fa dies que la lluna té pressa per crèixer; el quart creixent se’ns ha dibuixat cada horabaixa precís i de nits ha lluït ben nacrada. A vegades encerclada d’un nimbe ataronjat ens presagiava plugims d’estiu o competia amb el crepuscle a mem qui feia més mirera.
Avui promet ser un espectacle. El cel és molt blau i estirat. Anit toca badar, vora mar o a la Serra, deixar-la fer, mirar-la i prendre’n un bany assossegat. Tanta sort que ella no cedeix a les fluctuacions dels mercats o a l’economia escombraria basada en els rumors i les mentides. Crec que s’hi haurà de posar mà a aquest desgavell i no pas per quinze dies… però això són figues d’un altre paner.
Us deixo amb una melodia sensual per a sopar a la fresca ben acompanyats… Blue moon…
Com ens ha dit en G. Frontera, a una entrevista a Ona Mallorca a l’espai Obert per Vacances d’Elisenda Farré: No hem de permetre que els monstres habitin la nostra ment… ni el nostre cor, afegiria. Vius i amatents al que passa pel món i a ca nostra, promptes a plantar cara, si cal, però sempre oberts a la vida i al goig de viure. El verí no és nostre.
Imatge. Lluna Plena, M.V.S.
Respon a rginer Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, plantar cara, però oberts del tot a la vida i al goig de viure, com aquesta lluna plena i la música i respirar. No, no, no, no …. el verí que s’escampa no és nostre !
Ni podré sopar a la fresca ni estaré acompanyada …però sí que ningú podrà robar-me el gust de somniar !!
Bon cap de setmana estimada amiga !