El pèndol de petites oscil·lacions

Hem passat Cotlliure on les esglésies fan arrels a la mar i els amors esdevenen immortals. Continuem: Banyuls, Adge. Ens espera el vaixell, una peniche endreçada, talment una casa de pepes. Al cel el cometa Hale Bup, un gegant gelat, al canal nosaltres, com nans somniadors, a velocitat de passeig de fulla mandrejant. La barca es diu Lucky Luke. Anem cap a Beziers. Tot just començar el viatge hem perdut un dels pals que t’ajuden a maniobrar entre les voreres. Ja fa fosca i els estels ens guien.Hale Bup ens segueix entre els oms i els plàtans. Les fulles nou-nades tremolen a l’aigua. El tren ens acompanya bordejant el canal, ell sí, a velocitat de vertígen. A les 8 del matí passa el TGV com un drac roig.

De nit i de dia el cel es repeteix, nítid, al món paral·lel de l’aigua. Hi ha cirerers florits i canyes, iris violetes i arrels retorçades de plàtans com urpes gegantines a la ribera. La lluna és immensa. Els ocells canten.

Passem les dues primeres encluses. A la primera cal esperar la pujada de l’aigua per salvar el desnivell bastant impressionant. Un semàfor verd t’avissa que és el teu torn i et baralles amb els pals i les altres barques. El temps, que durant el trajecte no frisa, pren un ritme frenètic de no perdre punt.

Hem arribat a Adge. S’hi crien ostres i musclos. Fa molt de vent de mestral, veiem les garses blanques i les gavines.