Victor Terradellas

El bloc d'en Victor Terradellas

24 de juliol de 2008
Sense categoria
1 comentari

RADOVAN KARADZIC: DE LA IMPUNITAT ALS TRIBUNALS

Tenim el mal costum de mirar amb superioritat i condescendència els Balcans però el fet és que, per exemple, cinquanta anys de la caiguda del III Reich mig món encara era ple de nazis coneguts i reconeguts i, per posar un altre exemple, a Catalunya les foses comunes eren, fins fa quatre dies, un secret que calia guardar i oblidar, el dictador Franco va morir al llit i algun que altre dels seus succesors han estat presidents d’una nació com la gallega… Als Balcans, poc més de quinze anys després de l’inici de la guerra, la restitució i la justícia són una realitat quotidiana.

IGMAN-Acció Solidària porta el nom de l’únic turó de Sarajevo que no va ser ocupat per l’exèrcit i les milícies sèrbies durant el setge que va patir la capital bosniana.

A través d’Igman, l’actual equip d’IGMAN-Acció Solidària, amb la seva cap de projectes als Balcans al capdavant, la reusenca Judit Aixalà, va començar, juntament amb altres companys, una tasca d’acció humanitària i cooperació al desenvolupament que s’ha mantingut regular i continuada al llarg dels darrers 16 anys.

En són exemples recents la inauguració del barri Catalunya de Tarcin amb 47 habitatges per a la població que encara pateix refugi i pobresa a causa del conflicte bèl·lic el proppasat 16 de juliol; o l’edició i presentació del llibre Srebrenica del fotoperiodista Tarik Samarah, que em va oferir l’honor de prologar, que va tenir lloc el passat 10 de juliol. Un homenatge i un clam de justícia per las 8000 víctimes de la massacre d’Srebrenica.

Que el 21 de juliol la policia sèrbia detingués Radovan Karadzic, inductor i ideòleg d’aquesta matança i un dels arquitectes de les polítiques de neteja ètnica als Balcans impulsades pel govern de Milosevic i executades per l’exèrcit i les milícies xètnics durant la dècada dels noranta, és una magnífica notícia per aquelles persones i organitzacions que consideren els Balcans, juntament amb els Magrib i el Pròxim Orient, un escenari clau per construir un nou sistema de relacions entre nacions a la Mediterrània.

Tenim el mal costum de mirar amb superioritat i condescendència els Balcans però el fet és que, per exemple, cinquanta anys de la caiguda del III Reich mig món encara era ple de nazis coneguts i reconeguts i, per posar un altre exemple, a Catalunya les foses comunes eren, fins fa quatre dies, un secret que calia guardar i oblidar, el dictador Franco va morir al llit i algun que altre dels seus succesors han estat presidents d’una nació com la gallega… Als Balcans, poc més de quinze anys després de l’inici de la guerra, la restitució i la justícia són una realitat quotidiana.

Entenem que la detenció de Karadzic és fruit dels processos de progrés i democratització als Balcans dels quals no en són alienes les persones i organitzacions catalanes que, tossudes, hem mantingut i mantenim el compromís de Catalunya amb la llibertat de Bòsnia i Hercegovina.

Un compromís que no hem asssumit en solitari sinó que ha comptat amb la complicitat continuada del Govern de Catalunya i ajuntaments i institucions públiques de tota mida entre les que cal destacar Reus, Cambrils, Valls, Amposta…, i d’organitzacions petites i mitjanes d’arreu del país.

Finalment, volem expressar la nostra confiança i la nostra consideració a la feina que realitza i que ha de realitzar el Tribunal Penal Internacional en relació a les causes pendents sorgides arrel de la guerra de Bòsnia. Igualment, reiterem el nostre compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació de Bòsnia i Hercegovina i amb el seu procés de reconstrucció nacional. El mateix compromís que assumim, aquí, amb Catalunya.

Una bona notícia.

  1. Serbia  – argentina:

    Serbia – Argentina: Justícia 2, impunitat 0

    Por Diego Arcos

     

     

    Radovan Karadzic i Luciano Benjamin Menéndez, dos genocides, terroristes d’estat, criminals de lesa humanitat, responsables, tots dos en els seus respectius països, de les morts de milers de persones, de tortures, violacions, desaparicions.

    Menéndez, àlias “El cadell”: militar argenti comandant del Segon corpus de l’exercit argenti durant la dictadura de Videla, a la ciutat de Córdoba, controlava la meitat nord del país. Dirigia un camp de concentració i extermini denominat La Perla, ideòleg del discurs de la repressió, considera que el marxisme es hereditari i per tant s’han de criar (sic) els fills dels subversius en famílies cristianes, per eradicar el mal de la seva anima i per això organitzava el segrest de les presoneres embarassades fins el part, quan eren eliminades i els fills lliurats en adopcions il·legals, per salvar-les. Fins ara s’han recuperat menys d’un centenar de fills de desapareguts per part de les “ABUELAS DE PLAZA DE MAYO”.

    Menéndez gaudia de la impunitat establerta per tots els governs electes, havia estat jutjat, condemnat i indultat per Alfonsín i Menem.

    S’havia arribat a la impunitat, en un mateix barri podien trobar-se botxins i víctimes.

    El moviment social per els Drets Humans no ha parat fins que no els van condemnar, i aquesta setmana s’ha acabat la impunitat per el Cadell Menéndez. Als 81 anys, ha estat sentenciat a reclusió  perpetua en una presó comú. Res d’habitatges de luxe en les casernes, amb la família, amb servents, i tot a càrrec dels diners públics. Aquesta condemna significa que no podrà gaudir de cap tracte especial, ni per la seva edat, sortirà de la presó quan sigui cadàver.

    Ell i un grapat de còmplices han estat jutjats i condemnats. Ara l’Argentina esta una mica mes neta. Han estat sotmesos a la Justícia, la que ells li van negar a les seves víctimes, moltes d’elles, companys i amics meus.

    Si jo estic viu es perquè no em van enxampar, malgrat que vaig militar en la clandestinitat tot aquell temps.

    El Cadell Menéndez es un dels responsables de la destrucció d’una generació i del desgavell del país, un desgavell que encara patim.

    Es una Victoria del moviment per els drets humans i dels moviments socials i d’esquerres.

    I ara continuarem amb tots els genocides.

    Que prenguin nota en La Haia i a veure si ho fan igual o millor.

     

    Radovan Karadzic, ideòleg del genocidi balcànic, va organitzar violacions en massa de dones musulmanes, en camps de concentració, per part de les seves tropes, per que tinguessin fills serbis. Responsable confés del setge de Sarajevo, de la matança de Srebrenica.

    Jo també vaig estar a prop, hi era a Tuzla quan la massacre de Srebrenica, dirigint la Brigada Terra i Llibertat, de Voluntaris d’Ajuda Obrera a Bósnia. Vam col·laborar mínimament amb les tasques solidaries a l’arribada dels supervivents de Srebrenica, al juliol del 95. En els nostres vehicles vam traginar familiars dels supervivents per assetjar les casernes del cascos blaus, i aixi exigir-les que aturessin la matança.

    Tothom sabia que es preparava el crim. Els soldats holandesos havien desarmat a la Armija, (l’exercit republicà de Bósnia) a Srebrenica, deixant a les víctimes en mans dels botxins. No m’ho va explicar ningú, ho vam veure nosaltres mateixos, fèiem de traductors i escoltàvem les mentides dels oficials, utilitzàvem els nostres passaports europeus per acompanyar supervivents que ens explicaven l’horror.

    Famílies que  s’abraçaven i feien explotar granades per suïcidar-se units, davant de la massacre inevitable, suïcidis infantils, de nens que havien vist com Radko Mladic ordenava tallar els caps dels seus pares amb serres mecàniques.

    Ara Karadzic esta en la presó. No es igual que el cas de Menéndez, l’empresonament de Karadzic es un negoci, una transacció amb els que el protegien.

    No es una Victoria d’un moviment social, però es una derrota de la impunitat i es una avançament per el moviment de les famílies de les víctimes.

    La impunitat dels genocides ha perdut aquesta setmana, la justícia, per camins diferents, els ha fet dos gols.

     Però el partit continua. Haurem d’utilitzar aquestes derrotes dels criminals i terroristes d’estat per enfortir els reclams i perseguir-los, fins que siguin a la presó, de per vida.

    Ara li toca a Holanda, haurà d’explicar moltes coses que van passar a Srebrenica.

    No s’escaparan, ni els botxins, ni els seus protectors interessats

     

    Diego Arcos Barcelona, 26 de juliol de 2008.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!