Veus, la mar; de Víctor Labrado.
L’estiu passat varen passar uns dies a Santa Pola amb l’excusa de poder anar un dia a l’illa de Tabarca. Ara acabe de llegir aquest llibre de l’autor de La mestra, on dóna veu a alguns del pocs “llops de mar valencians” que queden amb vida, i no puc deixar de comparar el que ells descriuen amb el que es veu ara, sobretot quan tornàvem cap a casa per l’AP7 que passa per l’Alacantí i les dues Marines. Com diuen al llibre, el peix es pot amagar del seu enemic natural o del pescador que el vol matar, però de la merda no, aquesta entra en tots els racons i mata al peix i a tot el que troba, la merda que prové de la terra i de la salvatjada urbanística que ha patit aquesta costa les darreres dècades. Perquè un vaixell o avió enfonsat, o una bomba per explotar, no és res comparat amb el que es tira a la mar actualment.
Per contar tot açò i més coses, l’autor dona veu a mariners i pescadors de la zona, que relaten les seues experiències des del temps de la República, passant per la guerra civil, la II Guerra Mundial, la postguerra i el contraban, la guerra d’Algèria i els problemes posteriors per poder pescar en aquesta zona, fins als temps actuals, recuperant un lèxic que sembla que s’està perdent en aquests temps moderns.
