Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

València sic transit, de Francesc Bayarri. Tristesa pel carrers de la dictadura.

“Els adults que deambulaven pels carrers dels anys seixanta eren el resultat d’una aniquilació programada, que impregnava tota la seua estètica fins a l’extrem de fregar la brutalitat. Una condició que els havia apartat de tota esperança i possibilitat. I per això els carrers i les places eren propietat dels infants, les parades ambulants no servien difícils menús de peix i verdures. Aquelles parades estaven destinades a nosaltres: mesuretes de cacaus, de papes, d’ametles, de llepolies, de castanyes torrades..i refrescos, orxates i gelats.”
L’efecte de la repressió dels anys 40 i 50 encara dura als 60 com descriu l’autor. Al carrer de la ciutat, l’única alegria la posen els xiquets, que es fan els amos d’ell. Però, passen el temps i actualment, aquests nens d’aleshores s’han fet adults i han transformat els carrers de manera que ara els nens actuals han perdut aquest carrers, els han tancat en parcs artificials i el carrer ha tornat a mans dels adults, sobretot dels seus cotxes, o com l’autor reflexa amb el canvi a les parades de menjar ambulant.
Ara, aquests dies, hi ha certs diaris de la capital que sembla que els agrada la situació i no volen recuperar la ciutat i els seus carrers pels ciutadans i no per les màquines de quatre rodes.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.