València sic transit, de Francesc Bayarri. La llengua perduda.
Publicat el 3 d'abril de 2017 per vicent montesinos
“Però al barri els adults sí que disposaven d’un vocabulari extens i ric per a designar amb tota precisió cada peça, per mínima que fóra, de les infinites que omplien els magatzems profunds dels seus comerços i els seus tallers. I sempre trobaven un refrany ple de saviesa ancestral, provar i perfilat en cada generació, per a retratar cada peripècia de la vida i cada conclusió sobre els grans temes a què havia arribat la filosofia popular. Però tot aquest bagatge lingüístic els xiquets l’havíem d’oblidar en el moment de travessar el llindar dels nostres col·legis religiosos o no, on l’única llengua permesa era el castellà…”
Després diuen que ara persegueix el català, i tal i tal……quina poca memòria tenen, o és que la tenen selectiva!
Publicat dins de el meu país | Deixa un comentari