Uns altres Sant Miquels. Un poeta en Granada, Ian Gibson.
Se montaban puestos ambulantes a la largo de la subida, y en la explanada del templo se vendian “buñuelos, tejeringos, aguardiente, vinos, licores, cacahuetes, nueces, acerolas, torrados, pasteles, etc, y especialmente los higos chumbos, de los cuales se hace un gran consumo”. Surroca añade que el día de San Miguel la juventud granadina enamorada “tiene por costumbre los regalos de un girasol y ramas de erizos verdes” (es decir, castañas).
Se ven desde las barandas
por el monte, monte, monte
mulos y sombras de mulos
cargados de girasoles.
Una altra manera de celebrar la festivitat de Sant Miquel, de les més populars al meu poble, l’he trobat a Granada. Però segons l’autor del llibre, és un celebració que es feia en temps del poeta, però que actualment ha perdut molt. Potser que aquestes celebracions siguen més comunes en pobles o ciutats petites que no pas a l’actual Granada, ja convertida en una gran ciutat invadida per turistes durant moltes èpoques de l’any.
L’autor l’anomena el patró gay de Granada. I potser entendreu la raó si mireu l’imatge del sant, una imatge una mica andrógina i amb un posat gens masculí per l’acció de matar al dimoni.