Un estiu, de Clàudia Serra.
Fa uns deu anys a el canal de televisió Antena 3, si no recorde mal, o a altres de quan en quan passaven una sèrie alemanya titulada Tarragona, un paradís en flames, sobre l’accident mortal del càmping dels Alfacs, al Montsià. De tant dolenta que era només vaig veure trossos dispersos al llarg dels anys. Ja la mateixa emissora emetia tots els capítols d’una tirada per enganxar la públic, ja que si veus el primer capítol, ja no veus la resta de tan dolents que eren.
Fa uns dies em vaig trobar a la papereria Miquel, de Llíria, una cosa ben diferent. Una adaptació teatral dels fets, que està al costat oposat de la nefasta sèrie de televisió. Una recreació dels fets més intimista i més emotiva que arribar més al cor o possible espectador, que la sèrie alemanys. I això ho ha escrit una jove dramaturga valenciana amb molta sensibilitat i també carrega política cap al final. A més es nota que l’autora ha llegit o vist teatre clàssic grec fent un ús d’alguns del protagonistes com si foren un corifeu grec modern i que ajuden al desenvolupament de trama.
Molt recomanable. Crec que l’obra s’ha estrenat al teatre de Sueca, a la Ribera del Xúquer. No sé si se n’han fet més representacions. Però ja podrien prendre nota molts ajuntament i programar-la enlloc d’alguns espectacles horripilants que programen per les festes dels pobles o en algunes preteses agendes culturals.
