Ull de Bressol, de Marisol Moll.
Al 2021 Marisol Moll va debutar al mon editorial amb el recull de poesies, Arrelada a la vida. Dos anys després ens torna a obsequiar amb un altre recull poètic en que ens continua parlant (o cantant) sobre la seua vida a Polinyà, el seu país i els seus records familiars.
El recull ve diferenciat en tres parts d’una manera original, on les dues primeres són més alegres i optimistes deixant un tercera part una mica més pessimista amb un darrer poema que ens retorna l’esperança.
Una curiositat, hi ha dos poemes que es poden llegir en dues direccions, tant en vertical com en horitzontal. No sé com es diu aquesta tècnica.
Vos deixe amb un que m’ha agradat, el dedicat a la Nova muixeranga d’Algemesí. No ho diu però s’entén:
A LA NOVA:
Amunt fent pinya
ressorgirem sent poble.
S’alça la veu
que van forçar callar.
I junts, amb valentia,
besarem l’aire.
Perquè estimem la terra.
Perquè cridem
amb els braços oberts:
Tenim identitat!