Entre el Túria i el Ridaura

He tornat a llegir aquest relat de l’escriptor txec que amb bon humor, però sense final feliç, relata una història ambientada en una estació de trens de l’antiga Txecoslovàquia als darrers dies de la II Guerra Mundial. Ara m’han entrat ganes de veure la pel·lícula basada en aquest llibre, però segurament serà difícil, ja que les televisions actuals ja no passen aquestes pel·lícules. També m’ha vingut la curiositat de llegir un altre dels seus llibres, el “Jo he servit al rei d’Anglaterra”.

“….un dia quan portàvem pintats dos quilòmetres d’aquella tanca vaig pintar el filferro a l’alçada de la boca de Mása amb aquella pintura vermella i li vaig dir que l’estimava, i ella des de l’altra banda també va pintar aquell filferro i va dir que també m’estimava…i em va mirar als ulls i com que érem un una cuneta, enmig d’altres plantes de blet blanc, vaig posar la boca a través d’aquell filferro pintat i ens vam besar, i quan vam obrir els ulls ella tenia en els llavis un petit romb vermell i jo també, vam esclafir a riure i des d’aleshores vam ser feliços.”

Perdoneu, però no he pogut resistir fer la petita broma de la foto.