Tramvia a la Malvarrosa, de Manuel Vicent.
Viatge nostàlgic a un passat que esperem que no puga tornar mai més, la València provinciana sota la dictadura del Caudillo. Potser massa nostàlgic per la meu gust i a vegades un poc repetitiu, i això que té frases i dites prou punyents. La joventut d’un jove universitari que va des del seu poble a la Plana fins a l’acabament dels seus estudis universitaris i el seu descobriment del sexe i del les mentides dels religiosos, tot amb una banda sonora superposada i cantada amb els boleros i altres cançons de moda a l’època.
“Arsenio no sólo me vigilaba. Hacía algo peor: rezaba por mi.”
Potser als valencians ens pot agradar recordar o que ens conten com era la València d’aquella època. I més d’algun ho hauria de saber, ja que sembla que vulguen que tornen aquelles èpoques nefastes. Ara, a un lector estranger no crec que li diga molt. I que voleu que vos diga, personalment veig estrany que uns joves de la Plana parlen en castellà.