Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Tots els motiu de l’èxtasi, de Hafez de Xiraz

Què s’ha fet?

Ningú no trob en qui pugui recolzar-me.

On paren aquells amb qui jo vaig amigar-me?

Acabada la primavera de l’amistat,

que se’n feu, dels bells amics que de tu mai no s’absentaven?

I ella, tota riallejant, aquesta va etzibar-me:

Ha dit el cel, Hafez, que el sacrilegi del teu bes

no profanarà, mai dels mais, el temple del meu rostre.

(Un No és No molt vell i bell)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.