Tots els camins, de Joan Francesc Mira
Aquesta seria la segona part de les memòries de l’escriptor valencià que s’estendrien des dels seus catorze anys fins a la mort del dictador. La primera part correspon al llibre titulat El tramvia groc, on narra la seua infància la barri de La Torre i la ciutat de València.
En aquesta segona part comença amb els seus anhels de ser no només sacerdot, sinó sant de l’església catòlica i com després d’uns anys estudiant a Navarra en arribar a Roma per continuar els seus estudis se li obri un altre món davant els ulls que el fa canviar d’opinió respecte al que pensava fer amb la seua vida que anirà per altres camins.
València, Lorca, Iratxe, Alemanya, i sobretot Roma són els llocs on transcorren aquests records que l’autor ens fa arribar en aquest llibre que a més de relatar-los els va relacionant amb fets del present més immediat i amb les seues opinions sobres temes d’actualitat.
Potser el primer volum és més atractiu que aquest, ja que la infància és un període que atreu més al lector i dóna més de si, però aquest segon volum no decebrà als lectors del Sr. Mira.
