Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Si un dit assenyala la lluna, de Toni Pou.

Fins a quin punt la imaginació i la creativitat són necessàries en la investigació científica? Potser al temps moderns aquesta s’ha tornat més mecanitzada i poc propensa a l’atzar a l’espontaneïtat? Sembla que l’autor ens intenta explicar aquesta situació que a ell li preocupa, i fart del rigor de les classes cerca altres maneres d’apropar les ciències al public en general i una bona manera és la lectura d’aquest llibre que amb l’excusa de cercar aquesta creativitat en els descobriment de Galileu ens fa un viatge a traves del món de les ciències des del segle XVI fins l’actualitat.

A les dues parts del relat es veu això més clarament. A la primera, els científics treballen sols i es comuniquen, no sempre, els seus descobriment com poden i potser tenen més creativitat per cercar les seus conclusions. A al segona, a modern observatori al desert d’Atacama, ja és un treball en equip molt mecanitzat amb poc de marge per l’atzar, ja que qualsevol errada es tradueix en perdudes milionàries. Hem guanyat en visió del món i de l’univers, però potser s’ha perdut un poc de romanticisme, o no?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.