Shinobi, el senyor del guerra, d’Ivan Carbonell.
Els xiquets i xiquetes de Cocentaina que descobrien els secret del Mas de la Pedra o el d’uns papers àrabs ja han crescut i ara ja són, la majoria, universitaris que estudien i viuen a la capital i tenen una vida estudiantil prou moguda. Ara Ivan ens descriu com tres d’ells s’emboliquen en unes aventures que al llarg de la narració s’aniran entrecreuant per acabar formant part tot d’una mateixa trama que engloba les tres històries. Com sempre, l’autor deixa parts obertes a la imaginació del lector per a que puga seguir ell la història amb la seua imaginació.
Poques vegades m’he sentit atret per la literatura juvenil. Em desesperava a les papereries del meu poble o als centres comercial, on si volia llegir alguna cosa en la meua llengua havia de ser literatura juvenil de la que no m’atreien ni els títols. Donava la impressió que als lectors valencians ens tractaven d’immadurs, que si volies literatura bona havia de ser en castellà. Per això la majoria de les vegades he comprat els llibre al Principat o a València ciutat,o ara recentment per internet. Crec que amb autors com Ivan Carbonell, la situació ha canviat, aquesta literatura juvenil em sembla molt més atractiva per al jovent que la que feien fa molts anys (almenys la que jo veia a les papereries o la darrera novel·la que li han fet llegir al meu fill a l’institut). Barrejar la solució a un misteri, amb les arts marcials, el València CF, els escacs i els llibres antics, o qualsevol cosa que puga atreure un públic juvenil i al mateix temps un d’adult és una bona aportació per part de l’autor per a poder fomentar la lectura en la nostra llengua en aquest país on fa tanta falta que la gent llegisca, i si és en català, millor. A més la barreja de temes, en la meua opinió, fa que els joves no tinguen la impressió de que els tracten com a nens i que vegen que poden ser capaços de llegir coses amb més nivell i s’interessen per temes dels quals els mass media mai parlaran.
