Entre el Túria i el Ridaura

Des de l’any 2006 que no vivia una diada de Sant Jordi, i aquesta setmana l’he pogut tornar a gaudir a la ciutat de Girona. Trobava a faltar aquest ambient cultural. Molts el critiquen dient que és comercial, i jo alguna vegada també ho he fet, sobretot amb els “escriptors mediàtics”. Però després de 5 anys, sense trobar res paregut a València (tret de les trobades d’Escola valenciana), un s’oblida de tot i intenta gaudir al màxim d’aquesta jornada.
El matí començà amb una repassada de la premsa mentre esmorzava a la cafeteria L’arc (enfront de la catedral), els especials per la diada de l’Ara i de l’Avui (quina diferència amb la premsa d’ací baix). Després visita a la tenda del museu dels jueus on comprí el llibre “Els taxistes del Tsar” de J.D. Bezsonoff, per passar per les parades del rambla i les llibreries Les voltes i 22. Caigueren “Incerta glòria” de Joan Sales, “Memòries d’un porc” de Santiago Díaz (valencià que viu a Perpinyà). Visita a la tenda del museu del cinema i dinar a la Creperia Bretona, que ara té una delegació a València. A la llibreria Ulyssus vaig comprar el llibre del Kilian Jornet.
A la tarda a Sant Feliu de Guíxols, visita a les parades de la rambla Vidal, ja havia decaigut l’ambient, però Sant Feliu és igual de gran que Llíria i té 2 llibreries ben provistes: La guineu i Roldòs. Igualet que al meu poble!
Així s’entèn com va la nostra societat i altres van prosperant malgrat la colonització espanyola.