Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Sang, dolor, esperança. Octavi Viladrosa

“Treu un exemplar de La Vanguardia i obre una pàgina interior on en lletres minúscules, com si es tractès d’un incident banal, el diari diu:
A l’aurora, al camp de la Bóta, ha estat executats setanta rojos separatistas.
– I cada dia igual -segueix en Victor- Es dedueix que durant els primers mesos ha afusellat vint-mil tipus. Vint mil morts a Catalunya, i ni tan sols ho dissimulen”

Extret de llibre d’Octavi Viladrosa: Sang, dolor, esperança. La Generalitat republicana i la primera resistència independentista (1931-1946).
Com és que una cosa que abans admetien, ara no ho volen admetre? Es que llavors els agradava vantar-se d’això? o és que encara confiaven en la victòria nazi a la guerra mundial? Acabada la guerra mundial tot canvia i ja s’intenta amagar-ho tot. I així fins als nostres dies.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.