Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Roger Mas. Tanco els ulls, obro els ulls.

Aquests dies m’he recordat d’una cançò del cantant solsoní Roger Mas. Aquesta és del seu últim disc “La casa d’enlloc” i es diu “Tanco els ulls, obro els ulls”. La he recordada en observar com venen alguns alumnes a classe, i que sembla que tot està permès al hora de vestir. I com tot açò és aprofitat pels fatxes per obligar-mos a anar vestidets amb uniformes (llegiu la lletra de la cançò)
.

La imatge és de l’entrada d’un dels primers concerts del Roger a Girona, quan començava en solitari i nomès els coneixien per Solsona i voltants, i gràcies al Ramon Cases vaig descobrir a aquest cantant que ara sembla que agrada més.

N’estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l’orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l’altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.

Temps:  03:06
Lletra:   Roger Mas
Música: Roger Mas

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.