Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Robaiyat (Cançons de beure), de Fernando Pessoa.

Devoto do que já não sei o que é,
ao templo fui pelo meu propio pé.
Mas vi que o tempo era uma taberna.
Alli fiquei, ebrio de minha fé.

Fernando Pessoa va descobrir els Robaiyat d’Omar Khayyam en la seva versió anglesa. Sembla que les quartetes del poeta, matemàtic persa dels segles XI i XII li varen agradar i va decidir imitar-lo en llengua portuguesa. Vaig trobar aquest llibre a la llibreria Les Voltes, a Girona, i el vaig comprar per llegir un poc en portuguès. Però no és tan fàcil com altres coses que he llegit. Sort que la versió és bilingüe portuguès-català i això ajuda en cas de dubte. Potser que al estar acostumat al portuguès del Brasil (Coelho, Amado, Boal, Buarque), la variant europea de la mateixa llengua em costa més, i més si és d’inicis del segle XX. A més, el que cada vers comence sempre en majúscula no ajuda molt tampoc. Però em dona igual, val la pena llegir algunes de les quartetes que componen aquest petit llibre en la seva versió original.

Vivemos nos encostas do abandono
sem verdade, nem duvida nem dono.
Boa é a vida, mas melhor é o vinho.
O amor é bom, mas és melhor o somno.
CAM02764


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.