Entre el Túria i el Ridaura

Després de “Plans de futur” he llegit aquesta nova novel·la de Màrius Serra. La veritat és que m’esperava molt més, però crec que és difícil superar la narració de la vida del matemàtic Ferran Sunyer, i en aquest tema no puc ser objectiu, soc matemàtic.
La novel·la està molt bé, malgrat les expectatives que tenia abans de començar i durant el transcurs de la seua lectura. Una trama amb un personatge principal, que no és el que sembla al principi (ja ho veureu) i molts altres secundaris que van fent unes trames paral·leles a la que es la trama principal de la novel·la, que es descobreix més tard del que es pensa. Potser el fer mots encreuats i coses semblants li ajuda a l’autor a amagar la trama principal darrere altres que van perdent importància al llarg dels capítols. Potser és en aquest aspecte on decep un poc, al no saber o tancar d’una manera molt ràpida les altres trames secundàries.
Per cert, genial la invenció de la hulateràpia per poder criticar tantes modes supèrflues que ens invadeixen en aquest món actual amb tanta informació i tan poca cultura, i així poder escriure contra l’edició de molts llibres que no valen per res:
“Qualificar de literària una obra com Els secrets de la hulateràpia, escrita amb frases escrupolosament mesurades perquè no ultrapassin els 140 caràcters, li sembla un insult a la intel·ligència. Que ja se n’hagi venut un milió d’exemplars a tot el món, un crim de lesa humanitat. Probablement el llibre de Kameha Nuha deu de constituir els rècord mundial de punts suspensius en la història de l’edició moderna.”