Entre el Túria i el Ridaura

Llíria

Polsim que es vessa sobre els garrofers,
una aigua alegre que vivaç perdura,
corre entre pedres, entre joncs i passa
ran de l’ermita amb ciris de promeses,
esclats, magranes i melons feliços,
pomes que arriben dels Serrans prolífiques,
bigues augustes de perdut principi,
oh lloc de llum acumulada, oh dia,
oh tremolor candidíssim de fulles,
temple polsós de murs gruixuts, de calç,

inicial enramada de música,
costera amunt dels pelegrins, ceràmics,
esventrament amorós del passat,
l’arcàngel guarda les collites, vénen
carros de nit, el fanalet encés,
miracle d’aigua i aigua perdurable
com una sang entre la cabellera,
núvols de pols de sermó, d’encenser,
aigua d’aljub i sempre de la creu!

Vicent Andrés Estellés

Una bona manera d’acabar l’any Estellés a nivell local: un llibre amb poemes seus sobre el poble i la relació que va tenir el poeta amb ell, sobretot amb el santuari de Sant Miquel, la fira, el parc de Sant Vicent i els productes agrícoles locals, amb especial atenció a les magranes:

Les opulentes magranes

esclaten ja, d’alegria,

i en l’aire vibren cançons

que diran el goig de Llíria.

Gràcies a Francesc Rozalen i tota la gent que ha contribuït a editar aquesta petita joia local.