Poema del vell mariner, de Samuel T. Coleridge
Un vell mariner atura a uns joves per contar-los la seua història. És la penitència que ha de passar pels fets del viatge que anirà contant al llarg del poema. Un viatge que comença bé, però que per culpa de la mort d’un albatros es complica i acabarà amb tragèdia. L’excusa de la falta d’aigua es utilitzada per introduir visions fantasmagòriques pròpies del món romàntic i tot pel sentiment de culpa d’haver matat un ocell sense cap motiu, un ocell que semblava portar bons auguris. Finalment pot tornar a casa sol i amb un vaixell apunt d’esfondrar-se i es rescatat a darrera hora després de penedir-se del crim comés.
Aquest llarg poema d’uns dels primers autors romàntics va ser utilitzat pel grup Iron Maiden per fer una llarga cançó amb el mateix títol:
Water, water everywhere and all the boards did shrink
Water, water everywhere nor any drop to drink